Combatre el fet que els adults no escolten prou els infants i joves, o menystenen les seves opinions, és l’objectiu de tres projectes impulsats per l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Institut de la Infància i l’Adolescència de Barcelona i el Consell de la Infància i l’Adolescència de Terrassa.
Daniela Cadenas, 10 anys. “Jo penso que els adults s’haurien d’esforçar més a escoltar les nostres opinions”.
Edna Martínez, 11 anys. “A l’hora de planejar les vacances d’estiu, se n’encarreguen els pares i no ens escolten gaire”.
Queralt Saurí, 16 anys. “En els dinars familiars, ens fan seure en una taula a part com si només parléssim de ximpleries”.
Mariona Sierra, 12 anys. “A vegades vull dir alguna cosa, però els adults ja ho diuen per mi abans que jo pugui opinar. I això em fa força ràbia, s’ha de dir”.
Són exemples d’adultocentrisme. Situacions en què els adults no escolten prou els infants i joves o menystenen les seves opinions. És un tipus de discriminació que sovint és invisible, però que té un impacte en el benestar dels menors.
Tenir en compte els més petits no només és un dels drets que recull la Convenció sobre els Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1959, sinó que també reverteix positivament en els adults.
